Fundació Carles Salvador

Exposició textos centenaris 1913-2021

 

En aquesta vuitena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem “Dialech de patria”, article literari publicat en el setmanari de Castelló Veu de La Plana, en forma de diàleg, en què un personatge, “el Patriòtic”, ensenya a contemplar la senyera a un altre “el Descastat”. 

Quan es va publicar aquest article Carles Salvador ja vivia a Benassal. El dia 4 de maig de 1916 va prendre possessió de la nova plaça de mestre titular, en un poble que comptava amb 2.819 habitants.

- La necessitat de la unificació ortogràfica

Al final de l’article hi ha una nota de la redacció de la revista que diu “respetem l’ortografia de l’autor”. A Castelló de la Plana, l’any 1916 la Joventut Regionalista en el seu setmanari Veu de la Plana havia adoptat la normativa ortogràfica del Pare Fullana i, segons D. Climent, «els seus redactors, guiats pel propòsit d’unificar l’ortografia i per contribuir a la dignificació de la llengua, rebutjaren qualsevol tipus de col·laboració que presentàs una ortografia deficient». Ara bé, els escriptors castellonencs més influents, com ara Gaetà Huguet, Carles Salvador o Lluís Revest, no seguien aquesta normativa i, fins i tot, demanaven de forma expressa que es respectara la seua ortografia en els seus articles.

“Diàleg de pàtria” forma part de la publicació de  Barreda Edo, Pere-Enric, Carles Salvador Mestre de Benassal (1916-1934) I Antologia de textos (2013) p.24. 
 

Més imatges de l'obra: 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta setena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem “Dos cuartilles”, article escrit per a Pensat i Fet. 

Es tracta d'un article escrit des de la Pobla de Benifassà i publicat a la revista El Cuento del Dumenche núm. 114. Era ja mestre titular, “valencianista per convicció” i manifestava la manca de llibres de lectura en valencià per a ensenyar la nostra llengua a l’escola.

El dia 1 de juliol de 1915 Carles Salvador va passar la prova individual de l’oposició i el 30 de novembre, una vegada aprovada, va rebre el nomenament de mestre en propietat a la Pobla de Benifassà, un poblet vora Catalunya.

Més imatges de l'obra: 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta sisena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem “Felip V i Espanya”, article de divulgació històrica sobre la pèrdua dels Furs amb Felip V.

L’article "Felip V i Espanya" del setmanari valencianista Patria Nova, núm. 18, ocupa quasi tot un full per explicar detalladament la història del regnat del primer Borbó, que suposà l’abolició dels Furs, la desaparició de les nostres institucions i la prohibició de la llengua. Salvador expressa clarament les repercussions d’aquests episodis quan diu que van «degollar a tots els valencians d’una».

El setmanari Pàtria Nova era la revista creada l’any 1915 per Joventut Valencianista, el  primer grup nacionalista del País Valencià amb el qual es relacionava Carles Salvador.

Aquest article va ser redactat per Carles Salvador mentre realitzava les proves de l’oposició al cos de Magisteri.
 

Més imatges de l'obra: 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta cinquena setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem “La declinació”, la primera provatura teatral renovadora del mestre

“La declinació” és una peça dramàtica còmica, publicada en el número 60 de la revista El Cuento del Dumenche del 21/02/1915. L’obra de microteatre amb una llargada de mitja pàgina és presentada com una "comèdia casera".

Els personatges de l’única i curta escena que conforma l'obra són: “Ell”, un acadèmic de la llengua i la seua muller, “Ella”, una jove rossa, enamorada de "Paquito". La gelosia del marit capficat en la declinació dels pronoms personals resumeixen l’argument que es resol amb un colp d’efecte.

L’any 2012, “La declinació”, juntament amb dos altres peces de l’autor “Divorciem-nos” i “Feminisme” van ser actualitzades per Gonçal López-Pampló i es van incloure en l’espectacle “La força d’un Idioma" del grup de teatre L’Enfilat que va ser representat en diverses localitats valencianes.

Més imatges de l'obra: 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta quarta setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem els seus inicis en la narrativa sentimental de tradició romànticorealista. 

"Pecat d’amor" és una narració publicada en El Cuento del Dumenche núm. 59 del 14/02/1915 il·lustrada pel seu amic Leandre Durà, que ocupa 16 pàgines. L’obra sembla inspirada en la cançó popular “Amparito, la filla del metge”.

La protagonista s’enamora del poeta Roberto, un xic foraster que troba casualment al capdamunt del campanar d’un poble valencià. En assabentar-se de la relació el pare d’ella la desaprova i això provoca la fuga de la parella.

Sabeu que el tema de la passió amorosa serà una constant al llarg de la trajectòria literària del Mestre?

L’obra incorpora versos en castellà, una carta i diàlegs. Segons el crític Adolf Piquer, aquesta narració sentimental amb una reflexió sobre el triomf de l’amor per damunt de les convencions socials, segueix els models literaris del romanticisme i del realisme.

L’obra està escrita amb ortografia prenormativa i amb un estil semblant al que s’emprava en la Renaixença.

Carles Salvador prepara les oposicions

Al febrer de 1915 Carles Salvador veia publicada la narració "Pecat d’amor" en el setmanari El Cuento del Dumenche i al cap d’uns dies eixia la convocatòria d’oposicions per a l’accés al cos del Magisteri Nacional. Mentre es preparava per a les oposicions a València continua publicant al mateix setmanari un primer breu text dramàtic "La declinació" que presentarem pròximament. 

 

Més imatges de l'obra: 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En la tercera setmana d’exposició literària de Carles Salvador us mostrem els inicis del mestre amb el sonet, una estrofa conreada pels poetes noucentistes coetanis.

En el mateix setmanari Foc i Flama, on va publicar el primer text en valencià el jove mestre demostra el seu caràcter emprenedor i entusiasta amb la iniciativa d’un concurs de sonets.

Potser li havien arribat notícies de l’anomenada “batalla del sonet” que havia enfrontat els poetes modernistes “espontaneistes” amb els classicistes defensors del sonet com la forma més excelsa de fer poesia. Siga com vulga, Carles Salvador mitjançant un concurs al setmanari Foc i Flama l’any 1913 va promoure el conreu del sonet en versos octosíl·labs de tema festiu.

L'any següent Carles Salvador ja no començà el curs a Aielo de Malferit perquè s’incorporà al servei militar. Això no obstant, des de les pàgines del recuperat setmanari El Cuento del Dumenche de València on havia reivindicat l’ensenyament del valencià a l’escola i la dignificació del nostre teatre, el mes de desembre de 1914 publica tres sonets amb versos decasíl·labs, dedicats a la inspiració artística, al plaer i a la mort.

 

En aquesta segona setmana de mostra literària de Carles Salvador us presentem “Un per què. Pro-teatre valencià”.

Aquesta obra va ser publicada en forma de carta al número 42 de la revista El Cuento del Dumenche el 18 d’octubre de 1914.

Salvador en el seu escrit denuncia la situació del teatre en valencià en aquella època a València. El perquè? El mestre atribueix la manca de públic en els espectacles a la inexistència de l’ensenyament de la llengua a les escoles.

Amb la voluntat d’aconseguir la prosperitat del teatre en valencià, Carles Salvador insta al Govern a introduir l’ensenyament del valencià a les escoles i demana als escriptors la creació d’obres i a la gent de cultura la col·laboració en la compra d’entrades.

Conseqüent amb allò que promulgava, ell mateix va contribuir amb la traducció d’obres dramàtiques i la redacció de textos teatrals.
 

 

Cada setmana podreu gaudir des d'ací d'una selecció de textos del mestre Carles Salvador. Diversitat de gèneres i temes seleccionats amb cura per a passar una bona estona.

Poesia, narrativa, teatre o articles de premsa són algunes de les meravelles literàries que compartirem cada setmana.

El primer text seleccionat és “Lo cant del trovaire” publicat per Salvador el 25 de gener de 1913 a la revista Foc i Flama. En eixos moments, el mestre i escriptor vivia a Aielo de Malferit (València).

En llegir-lo ens trobem el cant d’amor en prosa poètica d'un trobador “meridional” dedicat a la llauradora valenciana, en una barraca de l’Horta, a l’alba. Un tractament de la dona i el paisatge idealitzats, que mantenien els caducs tòpics de la Renaixença.

A continuació es pot veure el cartell de la Mostra Bibliogràfica que el patró Pere-Enric Barreda va organitzar a la Universitat de Barcelona el 2013.