NAIXEMENT I FORMACIÓ (1893–1915)
Carles Salvador i Gimeno va nàixer a València el 20 de gener de 1893. En aquesta ciutat cursà els estudis de magisteri, que finalitzà l’any 1911. Des de ben jove entrà en contacte amb els moviments valencianistes, que influïren decisivament en la seua formació intel·lectual i en el seu compromís cultural, i començà a escriure els primers versos.
Després d’exercir com a mestre a Aielo de Malferit durant dos anys, el 1915 obtingué per oposició la plaça en propietat de Benassal, fet que marcaria l’inici d’una etapa fonamental en la seua vida personal i professional.
Carles Salvador s’instal·là a Benassal l’any 1916, on visqué fins al 1934. El contacte amb l’escola i amb la realitat social i cultural del poble exercí una influència decisiva en la seua evolució intel·lectual, pedagògica i literària.
El 22 d’agost de 1918 es casà amb Sofia Monferrer i Beltran, natural de Benassal. D’aquest matrimoni naixerien els seus dos fills, Carles i Sofia.
Durant aquests anys desenvolupà una intensa activitat docent i participà activament en el moviment de renovació pedagògica, que defensava la introducció del valencià en l’ensenyament. Paral·lelament, col·laborà en diverses publicacions periòdiques i consolidà la seua producció literària.
La proclamació de la Segona República, l’any 1931, obrí un període d’esperança per als projectes educatius i culturals que Carles Salvador defensava.
El juliol de 1932 participà, juntament amb el mestre Enric Soler i Godes, en l’Escola d’Estiu de Barcelona. El 21 de desembre del mateix any fou un dels signants de les Normes de Castelló, un acord fonamental entre els intel·lectuals valencians que establia unes bases ortogràfiques comunes i contribuïa decisivament a la normalització de la llengua.
L’any 1933 participà en l’organització de la primera Colònia Escolar Valencianista a Sant Pau d’Albocàsser. El 1934 fou destinat a Benimaclet, iniciant així una nova etapa professional fora de Benassal.
La GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA (1936–1955)
L’esclat de la guerra civil, l’any 1936, interrompé el procés de renovació cultural i educativa. Malgrat les dificultats, Carles Salvador continuà la seua activitat docent i lingüística. Participà activament en el II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes, celebrat el 1937, on llegí la declaració de la delegació valenciana en defensa de la llibertat i la democràcia.
La instauració de la dictadura franquista comportà una dura repressió de l’ús públic del valencià. Tot i això, Carles Salvador mantingué el seu compromís amb la llengua i la cultura. L’any 1951 fundà, dins de Lo Rat Penat, els cursos de llengua i literatura valenciana, que esdevingueren una eina fonamental per a la formació lingüística en un context advers. Per a aquests cursos publicà la seua Gramàtica valenciana, una obra de gran importància pedagògica.
Va morir a Benimaclet el 7 de juliol de 1955, als 62 anys.
Carles Salvador desenvolupà una intensa activitat com a mestre, escriptor i gramàtic, sempre vinculada a la renovació pedagògica i a la defensa de la llengua valenciana.
OBRA PEDAGÒGICA, LITERÀRIA I LINGÜÍSTICA
Com a docent, impulsà un model educatiu arrelat a la realitat cultural pròpia i participà en iniciatives com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, l’Escola d’Estiu de Barcelona i la Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau d’Albocàsser.
Com a escriptor, destacà especialment en la poesia, on combinà la innovació avantguardista amb elements de la tradició popular. Entre les seues obres més representatives es troben Plàstic (1923), Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934), i l’any 1929 obtingué la Flor Natural als Jocs Florals de València.
La seua aportació lingüística fou també fonamental per a la normalització del valencià. Participà en les Normes de Castelló, col·laborà en el Diccionari català-valencià-balear i publicà obres de referència com el Petit vocabulari de Benassal (1944) i la Gramàtica valenciana (1951), que contribuïren decisivament a la difusió i ensenyament de la llengua.
