|
El Calvari
|
<<...
Calvari: afany i record
d'una fadiga acomplida.
Vora els teus peus mor la Vida;
voar el teu cap naix la Mort.
Quan, la planeta resolta
d'aquest mon viure mesquí,
fred em duguen per ací,
canteu, xiprers, una absolta
amb veus de vent per a mi.
|
|
Elogi
del xiprer
(S.C.C.,
Biblioteca de
contemporanis I, 1929)
III
CALENDARI: DIA 29
Cel blau. Ens atrauen les parets del
Calvari, blanquejades de poc. Molsa, força molsa. Un
senderó sorrenc, rectilini, fins al mig de la porta del
cementiri. Xiprers. Hi ha dues rengleres de xiprers. També dues
rengleres de casetes de calvari. Cascuna assenyala el cel amb la punta
de piràmide, de teules més blaves que el cel.
La catifa, i direm precisant millor, les dues catifes de molsa
són guarnides per multitud de margaridetes. Tots sabem com
són aquestes flors: un botó d'or voltat d'ales
blanquíssimes.
El sol de la tarda omple el Calvari de retallades ombres.
Silenci. El silenci suficient per a oir el monocorde de les cigales i
el brogit des llacs de blat onejats pel ventijol.
Nota vilatana:
Per entrar al Cementiri
pel Calvari hem de passar;
sembla fet per a pensar
en la Vida i son misteri.
...>>
|