|
Casa núm. 10 del
carrer dels Cavallers
|
El
carrer dels Cavallers rep el seu nom per la presència al mateix
de la casa-palau dels cavallers Miralles, avantpassats dels
Sànchez de Cutanda (i no pels Templers, com encara creuen alguns
equivocadament). A la casa número 10 va viure Carles entre els
anys 1918 i 1924, després de casar-se amb Sofia Monferrer, i hi
va nàixer el primer fill, Carles, el 1919. És on pren
consciència del problema idiomàtic a les escoles i escriu
nombrosos articles a favor d'aconseguir l'ensenyament en la llengua
pròpia. Aquesta activitat culmina en la fundació de l'Associació Protectora de
l'Ensenyança Valenciana. També participa de forma
activa en un dels períodes més actius del valencianisme
fins a l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera. I en literatura
conrea tots els camps: teatre, narrativa, contalles, assaig, articles
periodístics... i la poesia, amb els seu primer recull (Plàstic, 1923). |
|
El
carrer dels Cavallers
(Cant
i Encant de
Benassal, 1945)
El carrer dels
Cavallers
enguatat per
l'aire antic
té l'aire
de la noblesa
que al segle
divuit florí.
En l'empedrat tot
lluent
-empedrat
esbaradís-
trauen espurnes de
foc
les ferradures
d'avui.
Pel carrer dels
Cavallers
passen casats i
fadrins,
dones que van a la
font,
xiques de pas
decidit,
matxos que van al
bancal
o que tornen del
molí
i el soroll dins
el silenci
es fa tou i
malaltís.
El carrer dels
Cavallers
té un
accentuat pendís;
l'aigua de
tronada, tèrbola,
que fa rubiners
mesquins
corre cap a la
botera
que la porta al
barranquís,
deixant netes
rastelleres
i l'empedrat
esblanquit.
...>> |