|
Església de la Mare
de Déu de l'Assumpció
|
Sobre
la base d'una església gòtica documentada al segle XIV
s'edificà entre 1674 i 1681 la nau de l'actual, i després
entre 1789 i 1801 s'eixamplà amb el creuer, cúpula,
sagristies i transagrari. El campanar, fet sobre la torre de l'Abadia,
és de darreries del XVII, i s'acabà el 1700. El
bombardeig aeri de la Legió Còndor el 25 de maig de 1938
va destruir el monument, i la reconstrucció es va fer en dues
fases, primer el campanar (1950-1954), i després la resta de
l'església finas a 1964, un cop mort ja Carles Salvador. El
poeta ens descriu els dos elements més vistents: la
cúpula o mitja taronja i el campanar. |
|
Díptic
vilatà
(a la memòria
de Salvat Papasseit)
(Vermell en to major,
1929)
I
Té
l'església del poble
un germànic
cas guerrer
-la mitja taronja
blava
dins la nit de
lluna plena
baix la branca
parallamps-.
I un soldat de
quatre cares
descobert i
anquilosat
que res guarda ni
res guaita
perquè als
ulls té les campanes
que s'enriuen o
bé ploren
segons cobra
l'escolà.
Ara que la llum de
lluna
de biaix li cau
damunt
li tremola el
ventre buit;
i uns mesquins
animalons
-bells
paràsits cues-llargues:
gats, dragons,
rates i fures-
que passegen per
l'esquena
de pèl roig
petrificat,
una dansa dansen
-bruixes-
vora els ratpenats
que dormen. ...>> |