|
Església de la Mare
de Déu de l'Assumpció
|
<<...
II
Té
l'església del poble
un germànic
casc guerrer.
I al sagrat del
seu recinte
icona d'ulls
bel·licosos
un cor tendre amb
set espases,
una estàtua
que plora
i el ressò
del "dies irae".
Va la corca
rosegant
poc a poc la fusta
sacra.
El miol d'un gat
asusta
la cellarda dels
missals
i allà dalt
a la finestra
un Vicent Ferrer
de vidres
amb el dit signa
la llum
que retorna
l'ampla nit
dels estels que
fan l'ullet
al poeta
rondinaire.
L'alba s'aboca a
l'església
i el gat s'adorm
enrotllat
vora un Sant
Miquel limfàtic
que té un
glavi tot en flames.
|
Campanar vibrant
(Vermell
en to major, 1929)
Hi ha festa al poble
i vibra de goig el campanar.
Les campanes són preses de follia
i busquen la clara llibertat;
fan esforços per llançar-se al carrer
de cap
i volten i més volten
ertes les faldilles voleiants.
La pedra tostada pel sol
és vibrant
i canta l'hora, el matí i el dia
i canta el sol amb veus de metall. |
Les pedres s'apreten per no caure
damunt les pedres
del carrer en soledat.
La missa ja
comença.
La gent és
dins la nau.
Les campanes
són preses de mutisme.
Navega la gent
resant,
i encara del
gegant tremola
son cor vibrant.
|