|
El Rivet
|
<<...
Passa pel cel
l'ala del corb
i un abegot, arran l'herbei.
Un rossinyol assaja un cant.
Silenciós ens besa el vent.
- Ai, Amor meu!
que el teu voler
no tinga fi, ni
ara, ni mai;
que si el teu
cor no té desmai
s'ha d'abeurar
en mon voler.
El món és lluny i el Paradís
té un altre nom: és Benassal.
L'aire és subtil i tot el bosc
ara és vestit de calma i pau.
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
|
|
- Ai, mon Amor!
Ja no ets estrany
car s'ha apagat
d'amor la set
amb els perfums
del nostre afany
i amb la
frescal font del Rivet.
I ara que Amor saps, i el Rivet,
canta de cor esta cançó:
un llavi encés, un dolç abraç
i un jurament d'etern Amor. |