|
 Casa núm. 18
(ara 19) de la Plaça
d'En Balasc d'Alagó
|
Pertany al pany on hi ha la major part de
cases modernistes de
Benassal, entre els carrers de València i la Plaça de
Balasc d'Alagó. A partir de 1924 Carles Salvador i la seua
família ocuparen el segon pis de la casa de l'apotecari Ernest
Monfort, que marxà a viure a València i cedí el
pis al seu amic a canvi de mantenir la casa en bon estat. L'any
següent hi va nàixer Sofia Salvador, i el 1931 va morir el
pare, Ramon Salvador. És l'època de les anyades
quaresmals, de la persecució del valencianisme, en què
Carles Salvador es concentrà en l'estudi i l'activitat
literària (poesia, teatre, assaig, articles periodístics,
...) Són els anys d'una evolució política fins al
republicanisme, poètica fins a l'avantguardisme, docent fins a
la innovació pedagògica i gramatical fins al fabrisme. En
poesia, arriba al cim de la seua producció marcada per Vermell
en to major (1929), Rosa dels
Vents (1930) i El bes als
llavis (1934).
En assaig i narració publica l'Elogi
del xiprer (1928), en
teatre escriu diverses comèdies i en narració Barbaflorida professor
(1930) i El maniquí d'argila (1934).
En
innovació docent i formació valencianista cal remarcar
l'assistència a l'Escola d'Estiu de Barcelona de 1932,
determinant per a l'organització de la Colònia Escolar de
Sant Pau d'Albocàsser l'estiu de 1933. També va fer una
important tasca lingüística. Fou enquestador de l'Institut
d'Estudis Catalans per al Diccionari
general de Fabra, així com
per al de mossèn Griera i per a l'Alcover-Moll. Però la
tasca més important fou la gramatical: un cop signades les
Normes de Castelló, publicà dues obres fonamentals: el Vocabulari
ortogràfic valencià (1933), amb uns 6.000
mots, i la Gramàtica
valenciana que aparegué primer en
forma de lliçons setmanals al setmanari El Camí i es
començà a editar el 1934 per la part de l'Ortografia
Valenciana. |
|
|
