|
El Forn de Dalt
|
A la zona cristiana de la nova
població de Benassal s'edificà ben aviat aquest forn, que
ja existia el 1380, quan el mestre de Montesa el cedí al
Consell. Conservà l'estructura gòtica fins a la reforma
dels arcs i teulada que va patir el 1779-1780. Després de la
Desamortització civil passà a mans particulars, i
seguí en ús fins a la dècada de 1960. El Consell
de la Vila el va comprar de nou amb motiu de la commemoració del
750 Aniversari de la Carta de Població. |
|
El Forn Vell
(Cant i Encant de
Benassal, 1945)
El forn fa olor de romer
i de pasta assaonada.
El forn està empolsegat,
té pols de farina blanca.
En l'alcabor, fosc i tebi,
va fent-se bona la pasta.
Les dones canten i pasten
mentres els pans en la calda
-grossos pits arrenglerats-
es fan la crosta daurada.
El forn fa olor de romer,
de matissa, de muntanya.
Sota
arcades de mig punt
les dones pasten la pasta.
En la boca, negra, enorme,
com una llengua la pala
posa i trau llandes i llandes:
el pastís i la monxàvena,
la madalena i el coc
i la rolleta ensucrada.
Els mostatxons, a dotzenes,
exornen papers d'estrassa...
Sota arcades de mig punt,
olor d'amor casolana.
...>> |