|
Monument a
Carles Salvador
|
Es
va inaugurar el 29 de juny de 1971, patrocinat per la
Fundació Huguet de Castelló per commemorar el
vinté aniversari dels Cursos per Correspondència de Lo
Rat Penat (1950). Assistiren, entre altres, les entitats més
representatives del valencianisme, amb parlaments de Manuel Sanchis
Guarner, els fills de Salvador (que lliuraren als assistents un
quadernet commemoratiu amb tres poesies del llibre inèdit Veles i gavines), i l'alcalde
Abelard Escrig (encara que els tràmits per posar el monolit els
inicipa l'alcalde anterior, Tomàs FabregatI. Els seus alumnes i
pràcticament tot el poble s'adherí a l'acte. Als costats
del monument figuren part del sonet Benassal
i un paràgraf de Les Festes
de Benassal. |
|
Benassal
(Cant i encant de
Benassal, 1945)
Aquest
paisatge brau, de roques vives,
amb pau solemne a dins com
una entranya
és l'escenari
immens i fort que els segles
varen crear a tamps pel
goig de l'ànima.
I un poble enmig, tot
blanc, de teules roges,
voltat de fonts frescals
per alta gràcia
i un escampall de masos i
casetes
han exornat de Vida la
muntanya.
Res no et pot fer enveja, ni tortura,
si il·luminat el viure és per la calma
de l'esperit en trànsit nou de somnis.
I això has estat per mi: dolça paraula,
abraç vital, esguard amorosívol
i aquell rebrot etern de l'esperança. |