Si només cremara el sol,
quin migdia!
També cremen els teus ulls,
amiga,
i els teus llavis,
que no tenen
ni matí ni tarda.
No hi ha aigua que refresque la boca,
si el bes s'apaga.
Cada volta que te mire
s'encén ta galta
i els teus braços junyint-me
me fan amorosa comanda.
El sol recrema;
el vent no passa;
solament hi un cant
monocorde
de cigala.
|
Els ulls recremen;
la paraula és blana;
el cant del meu cor
és acorde
al cant del teu cor:
solament demana
bes i abraçada.
Migdia!
L'hora és llarga,
amiga!
Els pensaments tenen frescors divines
per a quan caiga la tarda.
Tu portaràs un cistell de fruita
i jo aniré enganxat a ta falda.
Refrescaré la boca
mossegant la pruna de ta barba,
agredolça,
àcida,
com la teua besada. |
