| Les Normes de Castelló, el sindicalisme i la renovació pedagògica |
| Les Normes de Castelló, a més dels seus components històrics o simbòlics en relació amb la llengua, van representar una aposta de modernitat i de consens a propòsit |
| de dos àmbits d'ús
lingüístic fonamentals en la transformació de la
societat valenciana de primer terç del segle XX: els del món comunicatiu i els del món educatiu. En efecte: el
canvi fonamental de la modernització social tenia relació
amb l'alfabetització i l'accés a la cultura de totes les
capes i sectors de la societat. I en eixe terreny,
l'entronització del valencià al camp dels usos
comunicatius i educatius -és a dir, cultes però
també estàndards-, passà a formar part de les
iniciatives de canvi i de progrés cultural que encarnà la
Segona República. Com és sabut, la renovació pedagògica, vinculada als plantejaments de l'educació pública, laica i autònoma, és un dels signes d'identitat dels canvis en l'escola. I dins aqueix àmbit, baste assenyalar la importància de les iniciatives de la Institución Libre de Enseñanza, la difusió de la Revista de Pedagogía que dirigia Luzuriaga, i les Escoles d'Estiu de la Moncomunitat i després de la Generalitat de Catalunya. Alguns dels mestres valencianistes sensibles a aqueix marc |
d'idees van participar molt directament del procés de les Normes de Castelló. Així, Carles Salvador (mestre en aquells anys a l'escola de Benassal (L'Alt Maestrat)) i Enric Soler i Godes (mestre de diverses poblacions, entre les quals la de Sant Joan de Moró (L'alcalatén)). Els dos eren col·laboradors de la Societat Castellonenca de Cultura i, com és sabut, va ser per les relacions entre aqueixa Societat (creada el 1919) i els nuclis culturals més importants de València, amb el concurs d'algunes forces vives del valencianisme, que es consensuà l'acord datat el diumenge 21 de desembre del 1932. Va nàixer en un moment històric problemàtic: només uns dies després d'aquell diumenge, Carles Salvador, en la mateixa ciutat (a l'Institut Francesc Ribalta, a un centenar de mestres de la casa del carrer de Cavallers, on tenia la seu la societat), era |
|
| escridassat en
començar a pronunciar-hi una conferència en
valencià, en un congrés de l'Asociación de
Maestros de Levante. Però, poques setmanes més tard, el Boletín de la Societat
publicava les Normes, precedides d'unes interessants consideracions; i,
com és sabut, es difonien a València, per part de la
pubicació El Camí i
també per l'Ajuntament de la capital. L'any següent, en un altre congrés, Enric Soler presentava la ponència titulada "Necessitat d'una Associació de Mestres Valencianistes: el seu objecte", on raonava: "S'han de crear els patriotes, els oradors, els polítics, els geògrafs, els historiadors, els filòsofs, tot; i ho hem de crear |