Madura
l'horitzó en caure el dia
i uns cucs de llum van perseguint-lo
i el devoren.
Ningú no hi ha
de testimoni
sinó les banyes de la lluna, minses,
i la flauta ponentera
del vent, que es burla
- mofeta -
de l'horitzó,
dels estels,
de la lluna
i de la galta rossa
del cel.
No és hora geogràfica. |
|
És hora de percaçar les pastores
- brunes
com el pa de taula -
tostades
de sol i de desig.
És hora de gustar el glop de llet
de les ovelles que belen pel boc
i de mastegar el bes
de les boques entreobertes
i
perfumades
pels brins de farigola, mastegats
entre dent i dent.
No és hora astronòmica. |
|
