| Els inicis de Fuster i la València de postguerra |
| TEXT DE LA CONFERÈNCIA INAUGURAL DE FRANCESC DE PAULA BUR- GUERA AMB MOTIU DE L'EXPOSICIÓ "ELS ARXIUS DE JOAN FUSTER", (LA NAU, 26 DE GENER - 19 DE MARÇ DE 2006) REALITZADA EN LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. |
| Els inicis de Fuster, que vaig viure de
prop, a Sueca, i que, en bona part, també van ser els meus pel
que fa a l'estima i conreu de la llengua, i a la preocupació pel
nostre país, es produeixen durant els primers anys de la
postguerra. Cal recordar quina era aleshores la situació de
València. La guerra havia acabat el primer d'abril de 1939. Un mes després, el 3 de maig, tindrà lloc a la ciutat de València la primera gran desfilada militar en commemoració de la victòria. Totes les primeres espases de l'exèrcit vencedor, al capdavant dels seus regiments, divisions i batallons, es van concentrar a València per a la gran festa. Els Moscardó, Muñoz Grande, Varela, Orgaz, Queipo de Llano, Saliquet, Kindelán van fer cap a València. I, naturalment, al capdavant de tots el general Franco, l'invicto Caudillo, el César de la Patria, com l'anomenava el diari Levante d'aquella època. Els actes commemoratius van consistir en una missa oficiada a la plaça, front a l'Ajuntament, i tot seguit la desfilada de l'exèrcit que, prèviament, s'havia concentrat a l'altra part del |
riu, al passeig de l'Albereda. El diari Levante informava sobre la celebració de la missa amb aquestes paraules: En el centro de la gran Plaza del Caudillo y frente a la fachada principal del Ayuntamiento, en donde estaba el palco del Jefe del estado, un monumental Altar de líneas severísimas -traza y ambiente del Movimiento- presidido por la sencilla cruz, grande y proporcionada. A los lados, unos enormes mátiles enarbolaban las banderas Nacionales y del Movimiento. La enseña gloriosa y representativa de Valencia -La Señera- había sido colocada al pie del Altar por la Corporación municipal. Aquesta presència de la senyera no serà casual. La senyera que es guarda a l'Ajuntament de València, tindrà un cert protagonisme en aquests moments incials de la postguerra. De |
|
| moment, i al dia
següent a la desfilada, el baró de Càrcer, alcalde
de la ciutat, i al capdavant de la Corporació, visita Franco per
oferir-li una
reproducció de la banderola. El diari Levante donava així la
notícia: A la una de la tarde
el Generalísimo recibió, en su residencia, al
Ayuntamiento en corporación, que le ofreció una
reproducción de la Senyera, que recogió con viva
emoción, demostrando su agradecimiento por lo que representa
el obsequio de esa gloriosa enseña, y al final de sus
cariñosas palabras, el Caudillo dijo que la guardará como
una reliquia. Però no acaba ací el protagonisme de la bandereta que es guarda a l'Ajuntament de València. Dues setmanes després |