pàg. 1
Les Normes Unificadores del nostre idioma, també anomenades: Les Normes de Castelló de 1932
DISCURS LLEGIT PER ENRIC VALOR I HERNÁNDEZ EN REPRESENTACIÓ DEL SEU PARE, ENRIC VALOR I VIVES, AMB MOTIU DE LA SEUA INVESTIDURA COM A DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT D'ALACANT, 5 DE NOVEMBRE DE 1999
La proclamació de les "Normes d'Ortografia Valenciana" l'any 1932 fou un fet importantíssim per al ressorgiment, afirmació i consolidació del tret més característic de la identitat del nostre poble. Hi ha posat la seua veu autoritzada escriptors, sociòlegs, polítics i lingüistes eminents. Jo em limitaré a fer una mica d'història, una crònica dels precedents, desenvolupament i conseqüències de les Normes.

La visió del problema des de l'Alacant de la meua joventut

Quan es va esdevenir el fet transcendent i tremendament necessari de l'unificació ortogràfica, conegut com les "Normes de Castelló" de 1932, el que us parla vivia a la ciutat d'Alacant, ons sols va arribar la bona nova com un ressò gaudiós però

llunyà.
M'ocupava aleshores activament en la fundació de l'Agrupació Regionalista Alacantina en unió de molts altres joves i amb l'ajut eficaç d'homes com el poeta Ferrandis Torremocha i sobretot d'aquell gran patriota alacantí, afecte a un valencianisme fervorós i exemplar, que es deia Josep Coloma Pellicer, home de gran talent i influència en l'Alacant republicà, llavors d'uns cinquanta-tants anys, director de la revista satírica "El tio Cuc", molt esquerrana, i president de l'Associació de la Premsa.
Alacant posseïa una llibreria excel·lent, propietat del qui fou alcalde de la ciutat durant la República i durant la Guerra Civil, el llibreter Llorenç Carbonell, després mort en l'exili a l'Àfrica francesa. En tal llibreria hi havia sempre una gran exposició de
llibres en català procedents de les més importants editores catalanes, com la Llibreria Catalònia, l'Editorial Barcino (amb la seua col·lecció "Els Nostres Clàssics"), l'Editorial Alpha que publicava la "Col·lecció Bernat Metge" de clàssics grecs i llatins, i la benmereixent Editorial Proa que s'especialitzà en la publicació de novel·les del país i en traduccions de les dels més eminents autors europeus. També hi figuraven els llibres de la llavors nova Editorial "L'Estel", de València, que publicà molt primerencament el llibre de versos d'Almela i Vives "L'espill a trossos", la novel·la d'Artur Perucho "Ícar o la impotència", "Proses de viatge" d'Eduard López Chavarri i "Contes per a infants" de Joaquim Reig, que els subtitulava "de
 
<anterior següent> home