|
 Cançó de la fadrina vella
(Plàstic, 1923)
|
|
Enguany, ben matí,
me lleve gojosa;
enguany, ben matí,
me rente animosa;
enguany, ben matí,
me vist ansiosa;
enguany, ben matí,
me n'ixc al jardí.
Me n'ixc al jardí,
per vore si passa;
me n'ixc al jardí,
l'Amor que em traspassa;
me n'ixc al jardí,
i el cor se me lassa;
me n'ixc al jardí,
plorant mon destí. |
|
Plorant mon destí
que angúnia ma vida;
plorant mon destí
que no té florida;
plorant mon destí
d'Amor presentida;
plorant mon destí
que mai no té fi.
Que mai no té fi
l'amarga esperança;
que mai no té fi
i Amor no s'atansa;
que mai no té fi
i el cor sent recança
que mai no té fi
ni es veu el confí. |
|
Ni es veu el confí
ni l'àngel que el porta;
ni es veu el confí
ni el raig que conforta;
ni es veu el confí
i Amor jau ja morta;
ni es veu el confí
al fons del meu si.
TORNADA
Al fons del meu si
despulla és Amor;
la Vida és Dolor
que amb mi fa camí. |
|
|
